Quan anem a el cinema els nens són els primers que demanen crispetes i refrescos per prendre mentre veuen la seva pel·lícula preferida, aquest ritual és gairebé sempre una parada obligada mentre s’espera a l’avantsala. Els seus preus un tant cars fan gratar la butxaca a les famílies, però ¿per què aquests snacks pugen tant el seu preu als cinemes ?. Molts entesos pensen que és perquè hi ha poca aistencia a cinema i per això han de compensar les despeses.
Si preguntem als dependents que dispensen les crispetes als cinemes, ens diuen que l’edat oscil·la entre una forquilla que va des dels 20 fins als 50 anys, sense deixar enrere les pel·lícules infantils que atrauen el públic de menor edat. En el cas de les pel·lícules per a nens, gairebé sempre són aquelles d’acció o una comèdia, vénen en cap de setmana acompanyats o bé amb els pares o avis i també en molts casos amb hemanos grans, solent gastar 4 euros per persona.
La tradició de menjar crispetes ve després de la gran depressió de 1929 a Estats Units, quan a del principi el cinema estava pensat per a les classes més benestants. D’una banda els cinemes estaven pensats per a persones adinerades, no permetent l’entrada d’aliments dins de cinema, també pensant en la higiene de la sala.
El públic quedant més delmat amb pocs diners i prou fam, es necessitava introduir un producte barat que sadollés en les llargues sessions cinematogràfiques ia més que no costés gaire, però el més important, que també reportés bons beneficis. Per aquest motiu es comencés a aquells llavors el consum de crispetes en els seients de cinemes. Fins a arribar als nostres dies, el normal era el tenir les crispetes entre les mans, el que provocava el que s’embrutin els sòls.
En els nostres dies podem veure com s’han anat aportant solucions per evitar el vessament de begudes i crispetes a terra, evitant així el deteriorament de la moqueta i les butaques. Per a això molts cinemes posen a les seves butaques les famoses safates polomiteras que inclouen un forat per encaixar el got de la beguda. Fins i tot es posen a l’abast dels més petits elevadors infantils perquè puguin situar-se a una alçada convenient i puguin gaudir tant de la pel·lícula com de les crispetes.